Xarxa pública, servei privat

Les retallades s'han deixat sentir, de valent, en la sanitat pública des del 2011, que s'ha traduït amb rebaixes de sous, reducció de personal, tancament de sales d'operacions, reorganització de les urgències, de les llistes d'espera... El descens de l'activitat i la rebaixa de tarifes derivada dels reiterats ajustaments pressupostaris aplicats des del 2011 s'ha deixat sentir en els hospitals de la xarxa pública que s'han vist abocats a buscar una altra entrada d'ingressos per la via privada, ja sigui oferint serveis als clients de les asseguradores o activitats complementàries que estan fora del catàleg públic. D'aquesta manera s'asseguren que els centres mantinguin l'activitat i treuen, alhora, rendiment de les seves instal·lacions.

Tot apunta que l'activitat privada als hospitals de la xarxa pública anirà in crescendo ja que el departament de Salut preveu anar reduint les hospitalitzacions de malalts crònics i substituir les intervencions que requereixen hospitalització per la cirurgia ambulatòria. La coexistència als centres concertats d'una doble atenció, pública i privada, ha aixecat recels. Hi ha qui considera que es pot donar un tracte diferenciat al pacient en funció d'on vingui derivat, que es discriminin els pacients de la pública en favor dels de la privada. La inexistència d'una norma que reguli aquesta coexistència fa créixer aquests recels. Els centres gestionats per empreses o consorcis públics tenen com a prioritat l'atenció pública, i això no ho han d'oblidar. S'ha de separar una activitat de l'altra, i evitar que la complementaria no comprometi el servei públic. No és feina fàcil. Però els responsables del centres no han d'oblidar que el servei públic va per davant.