Un clam per la llibertat de Catalunya

El Camp Nou va ser ahir un clam. Un clam unànime per la llibertat de Catalunya. Un clam popular, festiu i, tanmateix, reivindicatiu. Un clam que enllaça directament amb la gran manifestació independentista viscuda l'Onze de Setembre de l'any passat i que tindrà continuïtat en la cadena humana que està previst que travessarà de dalt a baix Catalunya la propera Diada. Un clam de la societat catalana que demostra que el procés sobiranista que s'ha engegat ja no té aturador, malgrat els entrebancs que ens hi volen posar. Un clam que serveix per situar, de nou, Catalunya al món. Un clam perquè la societat internacional s'adoni que els catalans ens volem expressar lliurement a les urnes. Un clam que reclama fer la consulta l'any vinent, just quan en farà tres-cents de la pèrdua dels drets nacionals. Un clam també per la unitat de tots els catalans, més necessària que mai en aquests moments d'incertesa política, social i econòmica que viu el país. Un clam que hauria de remoure consciències en les esferes polítiques espanyoles, més enllà que s'ho continuïn mirant tot plegat com un fet de la particular idiosincràsia catalana.

Un èxit. El concert d'anit és un nou èxit de la societat civil catalana, expressat, en aquesta ocasió, a través d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i del munt d'artistes que hi van participar. Un èxit que demostra que els catalans han traçat un camí i que no s'aturaran, ni els podran aturar. Entre altres coses perquè no es pot aturar un poble que l'únic que reclama és que el món el deixi decidir el seu futur en llibertat. Ho deia ben clar el gran mosaic d'ahir al Camp Nou: Freedom Catalonia. Per la llibertat de Catalunya!