El vestit nou de Pere Navarro
La reunió del PSOE a Granada ha acabat amb una pintoresca resolució federalista que ha satisfet tots els barons del socialisme peninsular, inclòs el PSC, no pas perquè s'hagin posat d'acord sinó perquè el document és tan ambigu que és possible interpretar-lo a la mida de cadascú fins i tot arribant a conclusions diametralment oposades o contradictòries. Sosté el màxim responsable dels socialistes catalans que la trobada de Granada ha marcat una fita històrica que, si bé no ho fa de manera explícita, sí que obre la porta al reconeixement de Catalunya com a nació i a l'ordinalitat en els aspectes econòmics, unes afirmacions que eren desmentides gairebé simultàniament ahir mateix per altres destacades i autoritzades veus del socialisme espanyol.
En uns moments històrics com els que viu Catalunya no és hora de fer retrets al líder d'un dels encara principals partits catalans ni posar en dubte el seu esforç per fer moure per la banda del PSOE el monolític constitucionalisme centralista.
Però no es pot acceptar que el resultat obtingut sigui emmascarat, maquillat i interpretat com un èxit. D'entrada, el gir suposadament renovador del PSOE no admet el dret a decidir dels catalans, demanda majoritària del poble de Catalunya a la qual cal donar resposta clara. I el partit català que condiciona el dret a decidir al fet innegociable que s'exerceixi de forma pactada amb l'Estat espanyol ha tornat de buit de Granada perquè ni tan sols ha aconseguit convèncer els seus. Pere Navarro pot intentar vestir com vulgui el relat d'un èxit però no podrà evitar que tothom que tingui ulls a la cara i el més mínim criteri polític hi vegi un fracàs sense pal·liatius.