Bany de realisme per al PSC
Sosté un dels més coneguts i sarcàstics adagis polítics que quan no es vol resoldre un problema el millor que es pot fer és crear una comissió per estudiar-lo. Una fórmula similar és la creació del comitè de coordinació que van acordar ahir el PSOE i el PSC per la impossibilitat d'entendre's, per causa de la intransigència de bona part de la baronia socialista espanyola de permetre que els socialistes catalans tinguin la més mínima veu pròpia a Madrid. Un bany de realitat per a Pere Navarro, que ha fiat la seva estratègia política al subministrament d'oxigen federalista per part d'uns coreligionaris espanyols que a la primera ocasió han deixat clar que per al segon partit espanyol l'admissió del fet diferencial és impossible i que qualsevol proposta de descentralització efectiva és retòrica oportunista. El PSOE cada cop és més un pur instrument d'oposició parlamentària sense contrast ideològic respecte del PP en assumptes d'estat.
La situació també deixa tocat, de retruc, Alfredo Pérez Rubalcaba, que no ha pogut imposar als seus el pacte embastat amb la direcció del PSC. En aquesta situació, tanmateix, la crítica des de Catalunya contra el PSC, si bé és fàcilment argumentable, resultaria estratègicament poc intel·ligent. Per part de la política catalana, centrar els atacs contra el PSC fa molt més difícil qualsevol via de retorn dels socialistes cap a la centralitat política catalana. En aquests moments de polítiques d'estat cal fer un esforç per allargar la mà que atragui tantes formacions com sigui possible al procés pel dret a decidir. Veurà aquesta mà allargada la direcció del PSC, o bé continuarà entotsolat i atret pels cants de sirena madrilenys?