Miratge en el sector immobiliari

Les dades del primer semestre de l'any en el sector de la compravenda d'habitatges a Catalunya podrien portar a una deducció certament agosarada sobre un senyal de recuperació de l'activitat econòmica d'aquest sector, enfonsat de manera catastròfica des de fa cinc anys. La dada objectiva és que l'activitat ha repuntat un 9% fins al juny, amb un total de 23.891 operacions de compravenda d'immobles.

La dada no es pot menystenir, tot i que seria una temeritat pensar que al darrere hi ha perspectives indubtables de recuperació del sector. No es pot oblidar que hi ha uns condicionants de caire impositiu que són fonamentals a l'hora d'entendre una certa dinamització de l'activitat, com per exemple l'increment de l'impost de transmissions patrimonials (ITP) que va entrar en vigor el primer d'agost. Tampoc no és negligible el fet que l'any 2012 el sector immobiliari va viure el seu pitjor moment i, per tant, una petita puja pot resultar significativa però no decisiva com a símptoma de recuperació.

Hi ha moltes variables que incideixen en la recuperació del mercat immobiliari, com són la fluïdesa del crèdit bancari, ara inexistent, la confiança del consumidor, ara molt minada per la crisi i els salaris baixos, i també la competència del parc immobiliari dels mateixos bancs, que està distorsionant en gran mesura la realitat del sector. L'increment experimentat durant el primer semestre, doncs, cal valorar-lo positivament perquè és indiscutible que es tracta d'un increment de l'activitat, però emmarcant-lo en un context en el qual, ni de bon tros, es pot parlar de reactivació d'un sector profundament deprimit.