Recta final per a la Via Catalana

La Via Catalana cap a la Independència afronta aquesta setmana la recta final cap a una data que a hores d'ara ja es veu clarament que serà novament històrica. Queden tot just alguns trams per completar, però la mobilització popular i organitzativa que ha catalitzat aquesta cita impulsada per la societat civil amb l'ANC al capdavant evidencia que, un cop més, les ganes del poble català d'obtenir la seva llibertat nacional no tenen cap altra alternativa quant a capacitat de convocatòria.

Ni els intents desestabilitzadors, ni els cants de sirena per desvirtuar un lema clar i inequívoc, ni les amenaçadores convocatòries alternatives han aconseguit fer disminuir la capacitat d'engrescar la ciutadania per una causa democràticament justa i socialment imprescindible perquè el país tiri endavant.

Els ciutadans de Catalunya ho han dit amb manifestacions, ho han dit a les urnes i ho diran l'11 de setembre amb una cadena que travessarà el país de cap a cap: a Espanya no hi ha res a fer. Cada dia que passa aquesta teoria té algun nou exemple empíric que l'abona procedent de l'autisme polític madrileny, que ha estat incapaç de saber veure què passa realment a Catalunya i que quan vulgui reaccionar, si és que vol reaccionar, serà massa tard perquè avui ja és massa tard. La Via Catalana és un acte d'afirmació, de cohesió i de motivació. Però també és un avís als governants, propis i estranys, que els catalans no es cansen de demanar allò que tenen dret a decidir i que només es pot decidir a les urnes. L'esprint final cap a la cadena humana està servit. Una proesa homèrica, una demostració de força, de disciplina i d'organització que no pot fallar.