El món analitza Catalunya

A més de la inestimable ajuda de les autoritats diplomàtiques espanyoles en la propagació i difusió internacional de la causa catalana, ironies a banda el ressò de les dues últimes Diades ha situat Catalunya en les agendes exteriors d'una manera indiscutible. Les entrevistes a periodistes de prestigi d'arreu del món que aquest rotatiu ha publicat entre ahir i avui mostren com, al marge de les opinions més o menys neutrals, més o menys hostils o més o menys favorables, la informació sobre la realitat de les reivindicacions catalanes és força més concreta i documentada que ara fa un any, quan aquest diari ja va publicar, en aquell cas tant abans com immediatament després de la manifestació del milió i mig, una extensa mostra d'opinions d'analistes, alguns dels quals han repetit aquest mes de setembre. Si fa un any el cas català va fer eclosió com una relativa sorpresa en la política internacional que, des de fora, encara ningú s'atrevia a valorar com un moviment destinat a perdurar, sembla inqüestionable la coincidència d'opinions que la Via Catalana no és ni flor d'un dia ni una operació conjuntural, feble d'arguments i amb poca base popular. El camí que ha iniciat Catalunya és difícil i caldrà fer-lo tenint en compte la visió exterior però sense esperar-ne suports explícits, com a màxim una prudència expectant. Tanmateix, la primera part d'aquesta batalla mediàtica, que és la de la visualització internacional, sembla força consolidada. Les escletxes estan obertes i caldrà redoblar els esforços perquè la inversió en pedagogia que a Espanya s'ha demostrat estèril, es pugui abocar en territoris més receptius. Hi ha feina, però ja no es comença de zero.