Consulta, data i pregunta

La consulta als catalans que hauria de tenir clara la data de celebració el 2014, si no es vol defraudar la ciutadania i incomplir en bona part promeses electorals i mandats parlamentaris, afronta un repte tan o més complex que el de marcar un punt del calendari amb la tria de la pregunta que cal plantejar a l'hora d'anar a les urnes. Al cap i a la fi, en una consulta que ha de marcar la història d'aquest país la manera com es plantegi la tria determinarà no només l'elecció sinó que també posarà en evidència els consensos i els acords polítics previs al pronunciament del poble.

Com es pot veure en l'extens reportatge que avui es publica a les planes d'aquest diari, hi ha prou precedents, i prou recents, per donar al govern i al Parlament català una idea prou documentada de com es pot demanar l'opinió als ciutadans. Hi ha qüestions més envitricollades, hi ha preguntes múltiples i hi ha referèndums de tria molt directa i clara. En el cas català hi ha encara totes les possibilitats obertes. Tanmateix, després de dues manifestacions milionàries en favor de la independència, sembla poc realista plantejar una pregunta que no demani directament a la ciutadania si volen que Catalunya sigui un país independent.

El debat sobre el contingut, per tant, se superposa al de la data de la convocatòria i seria altament recomanable que data i pregunta s'anunciessin simultàniament per evitar el risc que, un cop fixada la primera, les discussions sobre la qüestió obstaculitzessin el calendari i obliguessin a decisions forçades. Es fa difícil saber si el 2014 es podrà fer una consulta legal i autoritzada, però seria letal acabar el 2013 sense una proposta clara.