Les sirenes no atrauen Artur Mas

El president de la Generalitat va deixar clar ahir que, de moment, no es deixarà ensibornar pels cants de les sirenes que, curiosament sorgides abans que de Madrid des de dins de la pròpia federació, insinuen camins del mig en la negociació amb Madrid d'un nou estatus per evitar haver de triar entre la independència o l'actual autonomisme depauperant.

Els arguments de Mas no sorgeixen de la rauxa, ni del romanticisme, ni només de l'anàlisi i interpretació de la força popular que l'empeny. La prova que aporta el president és empírica i contrastable. Catalunya fa un segle, pel cap baix, que s'estavella, a la recerca de terceres vies, contra un mur espanyol que només coneix la uniformitat, l'unitarisme i la concessió descafeïnada com a resposta a les reivindicacions catalanes. Espanya no ha reconegut mai la personalitat pròpia a Catalunya. En les últimes dècades només s'ha limitat a fer concessions, paraula que no és sinònima de reconeixements, quan no ha tingut cap més remei. Unes concessions que, sempre que han pogut, tant l'esquerra com la dreta espanyoles han intentat llimar, ribotar o, com passa ara, esquarterar i liquidar definitivament.

Ho va dir Mas dimecres i, gairebé amb els mateixos mots, ho reiterava ahir Junqueras. El problema no és Espanya, sinó l'Estat espanyol, insensible amb les legítimes aspiracions catalanes i intransigent per essència, per cultura política i per ceguesa històrica. El debat que acaba avui al Parlament possiblement no passarà a la història com un dels més èpics, però les resolucions que s'hi adoptaran són molt profundes. La ruta està traçada i s'està seguint el full de la majoria.