Una acció positiva el 12 d'octubre

Els catalans que també se senten espanyols, com també els espanyols que des de qualsevol punt de l'Estat volen una Espanya unida, estan convocats demà a una manifestació i concentració a la plaça Catalunya de Barcelona. Sentir-se català i espanyol era un sentiment predominant a l'inici de la Transició. Després de la mort del sediciós generalíssim semblava que el bon encaix de Catalunya amb Espanya era del tot possible. Al capdavall, la Constitució, tot i que redactada sota l'atent escrutini dels militars, restituïa l'autogovern.

Però amb el temps aquest sentiment d'espanyolitat ha anat retrocedint en favor de la desafecció. L'explicació fàcil i falsa és que tal desinterès per Espanya és el resultat de la feina adoctrinadora de l'escola i dels mitjans de comunicació. I ràpidament s'invoca l'Alemanya nazi, però, curiosament, no l'Espanya franquista, on sí que hi havia un adoctrinament intens i planificat. La desafecció actual té a veure amb el fet que quan Catalunya expressa una petició d'equitat sempre topa amb una acció negativa.

En canvi, les persones que exerciran demà el seu legítim dret a la manifestació i a l'expressió de les seves idees fan una acció positiva. Ni són feixistes ni odien Catalunya. Només creuen que als catalans ens anirà molt millor si ens quedem dins d'Espanya que no pas si marxem pel nostre compte. Aquest serà un escenari normal quan es convoqui la consulta prevista. Els que estan a favor de la independència i els que estan a favor de mantenir la unió amb Espanya expressaran els seus arguments civilitzadament. En un sentit i un altre, però sense insults ni amenaces, com passarà demà. Això també fa por a Espanya?