La no-estratègia de Rajoy

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s'ha decidit a adoptar per a Catalunya la mateixa estratègia que utilitza en altres qüestions d'alt voltatge, com ara les demandes de reformes radicals de la Comissió Europea o el cas Bárcenas: deixar passar el temps i que el tema es vagi consumint. L'inquilí de La Moncloa té la confiança que seran els mateixos catalans els que acabaran abandonant les seves reivindicacions sobiranistes perquè confia que, més tard o més d'hora, hi haurà un trencament del front català, tant de l'entesa CiU- ERC com de la federació de Convergència i Unió. Aquesta és la conclusió a què arriba el PP respecte a l'actual mapa polític català. No dubten que unes eleccions anticipades els anirien a favor, ja que donen per fet que en sortiria un Parlament encara més fragmentat, que per ells és sinònim de divisió.

Aquesta divisió que entreveu el PP de les forces sobiranistes i independentistes el porta a no fer gestos envers Catalunya, més enllà de parlar de la necessitat de reprendre el diàleg, una oferta que queda només en paraules. Enfront d'aquesta posició immobilista que demostra que La Moncloa no té consciència de l'abast del que està passant a Catalunya, les forces polítiques favorables a la consulta i l'estat propi han de continuar treballant plegades per assolir els reptes previstos pels pròxims anys. Han d'actuar amb responsabilitat i evitar caure en els paranys que, històricament, han portat a la divisió del sobiranisme i l'independentisme. Rajoy pot pensar que el procés cap a l'estat propi s'anirà diluint, però davant aquesta estratègia hi ha d'haver la del treball conjunt de partits i societat civil per assolir allò que ha votat el Parlament.