Només ens podem refiar d'Europa
La resolució del Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg que ha aturat temporalment l'ordre de desallotjament del bloc de Salt ha posat en evidència la nul·la sensibilitat social de la justícia espanyola i ha donat oxigen a una reivindicació ciutadana que fins ara la classe política ha estat incapaç de canalitzar. El tribunal europeu va sol·licitar la paralització de l'ordre que havia de buidar l'edifici per la força amb un argument de calaix: entre els veïns que fa sis mesos van entrar-hi a viure hi ha nens que no han de ser sotmesos a la violència d'una intervenció policial. La pregunta és inevitable: no podia haver trobat, la justícia espanyola, un argument similar i buscar altres vies de solució per a un col·lectiu que tan sols reclama un sostre a canvi d'un lloguer social?
Lamentablement, el ritme de desnonaments i la manca d'iniciativa política per impulsar la dació en pagament com a fórmula compensatòria per als deutes hipotecaris deixen prou clar que a l'hora de reclamar una resposta adequada a les demandes ciutadanes ens podem refiar més de la resta d'Europa que no pas de l'Estat espanyol. El drama de l'habitatge, però, amb un parc construït i immobilitzat i una societat subvencionada amb fons públics que es dedica a revendre'l a inversors estrangers, amenaça de fer esclatar alguna cosa més que la bombolla immobiliària. El bloc de Salt ha esdevingut en aquest sentit un símbol pacífic del desbordament de la paciència ciutadana i un exemple que es pot estendre a altres edificis acabats i abandonats. I la culpa no serà dels ciutadans que han decidit passar a l'acció, sinó dels governants que mentre el problema creixia han continuat amb els braços plegats.