Perplexitat pel cas ‘Prestige'

La sentència del cas Prestige, que jutjava el vessament catastròfic del petrolier d'aquest nom a les costes gallegues ara fa onze anys, ha deixat l'opinió pública submergida en un estat de certa i comprensible perplexitat, després que la resolució hagi conclòs que en un dels desastres ecològics de causes no naturals més important de la història no hi ha culpable a qui castigar, ni responsables a qui exigir rescabalament.

Des del punt de vista estrictament jurídic, tanmateix, la sentència no deixa de ser previsible. L'enorme complexitat del cas, la confluència de poderosos interessos econòmics i polítics, i la dilació en el temps del procés judicial han erosionat de manera indefectible les possibilitats d'arribar a una conclusió que permetés conjuminar les raons tecnicojurídiques i les expectatives socials d'exemplaritat que exigeix un cas tan greu com el que va colgar de residus petroliers bona part de la costa atlàntica, fruit d'un cúmul d'actes humans que no s'haurien d'haver produït, amb uns danys incalculables, uns costos de neteja multimilionaris i unes conseqüències a llarg termini impredictibles.

En el cas Prestige, la justícia ha actuat de manera lenta i de forma sorprenent per a tots aquells que esperen que l'objectiu d'aquest poder sigui dirimir responsabilitats, exigir reparacions i rescabalar els afectats. Quan un acte de justícia, per més impecable que sigui, esdevé simplement un acte tècnic és que alguna cosa grinyola en un sistema en què cada cop més hi ha una sensació que el poder i el diner actuen amb una tenebrosa impunitat protegits per una voluptuosa xarxa de legalismes.