Els comptes del món local milloren

L'any 2010 un terç dels ajuntaments de Catalunya estaven en una situació econòmica tan complicada que molts vorejaven la fallida tècnica. Era el moment més dur de la crisi i el món local, prestador de serveis per excel·lència, patia les conseqüències d'un estroncament dels ingressos que havia frenat en sec el ritme de despesa però no pas la necessitat d'atendre unes necessitats que anaven engruixint el deute. En aquells moments van sortir a la llum pública alguns casos flagrants, com el de l'Ajuntament de Moià, que arrossegava un insostenible 375 per cent d'endeutament.

El pla de xoc posat en marxa per la Generalitat ha obtingut uns resultats espectaculars en un temps rècord i actualment, segons les dades disponibles, no queda cap consistori català en la temible llista de municipis amb risc de rescat. No hi ha dubte que la feina ha estat bona, tant per part de l'autoritat supervisora com per la col·laboració activa d'unes administracions locals que eren les primeres interessades a revertir la situació.

La patacada municipal gairebé generalitzada va ser un ensurt indiscutible però també es pot extreure una conclusió positiva de tot el daltabaix, en el sentit que la reacció de la Generalitat i la coordinació amb el món local han permès crear una xarxa de supervisió i col·laboració entre administracions que no hauria de ser conjuntural, sinó que hauria de posar les bases d'una relació més sòlida i estreta que seria molt positiva, especialment per dotar d'assessorament permanent els municipis més petits. La crisi ha tocat de ple molts consistoris, però també ha permès veure que un dels principals problemes era d'organització.