L'escola vol resistència conjunta

L'escola catalana està responent amb fermesa, seny i alhora preocupació a la nova escomesa de l'Estat espanyol en forma de sentència judicial que torpedina novament la línia de flotació de la immersió lingüística, l'eina bàsica d'integració i cohesió social d'aquest país. L'enquesta aleatòria realitzada per aquest diari, sense valor científic però sí simptomàtic, mostra que el nivell de compromís amb el model educatiu entre els docents i de responsabilitat a l'hora d'aplicar-lo és realment encomiable. Són aquests educadors que viuen la situació des de la primera línia els que saben que el model no només funciona perfectament sinó que pervertir-lo seria posar en risc allò que s'ha assolit en la construcció d'una societat cohesionada.

El professorat és perfectament conscient que l'última sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no parla ni d'ensenyament ni de drets lingüístic, sinó de política i repressió cultural; altrament no defensaria suposadament els drets d'una minoria d'alumnes trepitjant els de la gran majoria d'escolars. L'atac és tan inacceptable que els directors tenen pocs dubtes, tot i que no se'ls pot retreure, ans al contrari, que mostrin una certa preocupació per les represàlies judicials que pot comportar una insubordinació i, en aquest sentit, que demanin l'aixopluc legal i polític del govern de la Generalitat. Aquest conflicte ni l'han causat els mestres, ni els alumnes ni el mal funcionament d'un mecanisme d'aprenentatge que, almenys en matèria lingüística, s'ha mostrat impecable a l'hora de garantir el coneixement del català i també del castellà. Als docents no els falta motivació i tampoc els pot faltar tot el suport.