La millor via per complir el dèficit

Com era d'esperar, Catalunya ha superat el límit de dèficit fixat pel govern espanyol, i ho ha fet de quatre dècimes. Aquesta fita s'ha aconseguit després de grans sacrificis que, en paraules del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, hauran de continuar aquest any, ja que hi ha un compromís amb Brussel·les d'arribar a l'1%. Amb Catalunya, altres territoris han transgredit els límits: Navarra, Aragó, Múrcia, Castella-la Manxa i el País Valencià. Però, des d'ahir mateix, el focus mediàtic ignorava aquest fet i es concentrava en Catalunya, com si fos l'únic territori incapaç de controlar els seus comptes. La maniobra és tan burda que no mereix cap comentari.

Les autoritats catalanes han advertit que serà molt difícil aconseguir les fites fixades per Madrid. Perquè l'austeritat de manual d'economia està tenint una repercussió immediata i clara en la nostra societat. Hi ha persones i famílies que ho estant passant malament i per les quals el govern poca cosa pot fer, perquè no té recursos. Pitjor encara: els recursos que ens arriben sota la disfressa del fons de liquiditat són, en realitat, un préstec a retornar amb interessos que s'ha nodrit, en gran part, dels diners que Catalunya aporta abans.

Catalunya bull, i no és només pels diners com Madrid creu. El nostre país vol decidir què s'ha de fer amb els seus recursos per procurar una vida digna als seus ciutadans. La Cambra de Comerç de Barcelona ho va calcular divendres: una Catalunya independent no tindria dèficit, sinó superàvit. De la qual cosa es dedueix que la millor fórmula, al nostre abast, per complir amb els compromisos amb Brussel·les és la independència.