La darrera sorpresa del PISA
L'informe PISA, aquest estudi que preocupa periòdicament les autoritats per la trista radiografia que fa del nostre sistema educatiu, encara dóna sorpreses. Resulta que gairebé 1 de cada 4 escolars catalans de 15 anys són incapaços de resoldre problemes de la vida quotidiana. Al conjunt de l'Estat, la taxa encara és pitjor. Qüestions com ara decidir quin és el millor trajecte en transport públic per arribar a un lloc, triar el moble més barat de característiques semblants en un catàleg o programar un aparell d'aire condicionat se salden amb errors estrepitosos. Naturalment, no han faltat els que, un cop més, han acusat l'escola de ser la responsable del desastre i han exigit, amb gran circumspecció, solucions instantànies. Això és tant com ignorar els ritmes de l'educació no ja a l'Estat espanyol, sinó al món. Però hi ha molt més a dir.
En primer lloc, resoldre problemes de la vida quotidiana no és responsabilitat única de les escoles, sinó de les famílies. La institució escolar fa la seva feina, que queda diluïda si no té el suport de les famílies. En segon lloc, molts cops ens pensem que una resposta errònia en un exercici inspirat en la realitat equival a una incapacitat de resoldre el problema en la vida real. Caldria veure aquests mateixos alumnes enfrontats a problemes autèntics, al carrer, per veure com els solucionarien. Hi hauria sorpreses. Sobretot perquè aquesta classe de problemes pràctics es resolen amb el vell sistema de l'assaig i de l'error. En tot cas, l'informe sí que ens hauria de fer reflexionar si no hem de canviar l'ensenyament perquè estigui més centrat en la pràctica i menys en la teoria. S'aprèn el que es fa. L'informe és un indicatiu que no s'ha de magnificar.