Albert Manent, patriota
Amb el comiat d'Albert Manent no se'n va exclusivament un intel·lectual i un activista de la Catalunya contemporània sinó que desapareix una manera d'entendre el país. Manent i altres de la seva generació es van trobar Catalunya desfeta i van dedicar la seva vida a reconstruir-la. Més enllà dels ismes i de les pretensions ideològiques de cada moment, Albert Manent va prioritzar Catalunya i tots els seus racons, sense obviar mai els altres territoris del domini lingüístic, sovint tan abandonats pel centralisme d'aquí.
Vivim un moment crucial, però no en podem arxivar d'altres especialment complicats, en què una part del país va decidir sacrificar-se per mantenir vives les institucions sense renunciar als mínims que ens han fet sobreviure. No hem d'oblidar que Albert Manent va aparèixer a la primera Antologia poètica universitària, que es va publicar el 1949, deu anys després de la gran derrota. Des de finals dels quaranta havia participat en publicacions clandestines com Curial, al costat d'altres figures fonamentals com Antoni Comas, Joaquim Molas, Miquel Porter i Joan F. Cabestany.
La travessia ha arribat a la fi, però el projecte continua. Manent es va mantenir fidel a la família, a l'església i a la cultura catalana fins a ser-ne una part indissociable. Albert Manent va voler mantenir viu el llegat del seu pare, un dels nostres grans poetes moderns. D'ell va aprendre l'essencialitat, i hi va afegir un sentit pràctic, d'anar per feina. Podia investigar com es deia un núvol o una boira al Maresme o a Tarragona, però també ser decisiu en el moment d'impulsar una iniciativa. El mot patriota serviria per definir-lo amb una única paraula.