Desequilibri en la pensió femenina
Els jubilats són una formidable reserva de vots, i això explica la peculiar manera amb què el govern espanyol aborda sempre les qüestions que els afecten. Fins i tot quan retallen les pensions o les congelen afirmen que pugen gràcies a una estranya intervenció de la inflació. Les pensions a l'Estat espanyol arrosseguen diferents problemes estructurals. I un sobre el qual no es reflexiona prou és que les pensions que cobren les dones són de mitjana un 38% inferiors a les dels homes. Aquest fet s'explica perquè les dones cotitzen menys que els homes.
No es tracta ja que el salari femení sigui inferior al masculí, sinó que la dona cotitza menys temps perquè s'acull a les reduccions de jornada o, simplement, abandona la feina remunerada per dedicar-se a la família. És a dir, no només a cuidar els fills, sinó d'altres familiars i persones dependents. És una feina no remunerada, però tan o més important que la que aquesta dona pugui desenvolupar al seu centre de treball. Aquesta feina té un impacte positiu en la cohesió social, però el govern espanyol encara no sap com valorar-ho.
Aquest és un problema complex la solució del qual exigeix canvis d'ordre polític i administratiu, però també social. Cal, doncs, avançar més cap a la conciliació laboral i familiar, i cap a un repartiment més equitatiu de les feines i obligacions de la llar. Alhora, les administracions han d'incrementar els ajuts a les famílies, un capítol en el qual països com ara França i Alemanya poden donar moltes lliçons a l'Estat espanyol, i també han de preparar ajuts fiscals. Cuidar els fills, els pares i les persones dependents hauria de tenir una millor consideració.