Sí al turisme, no a les molèsties

Les queixes per sorolls al Born, al Raval i a Ciutat Vella en general o la massificació de la Boqueria o de la mateixa Rambla són només alguns dels darrers exemples de les conseqüències negatives del ‘boom' turístic que ha experimentat Barcelona des dels Jocs Olímpics però que s'ha accentuat en els darrers temps amb milions de visitants anuals. L'episodi de la Barceloneta n'és un altre –tot i que cal tenir en compte el fet que el barri viu des de fa temps un procés d'especulació que no s'ha sabut aturar i que està expulsant els veïns de tota la vida– i, si no s'hi posa remei, no serà el darrer. El turisme és ara per ara un dels motors econòmics del país i de Barcelona en particular. Genera feina en un moment en què l'atur està desbocat i ingressos, que, com passa amb la taxa turística, es poden destinar a altres serveis. Però té una aresta negativa, les molèsties, sobretot les que provoquen determinats tipus de turistes, els que només vénen a Catalunya a la cerca de diversió barata.

Aquest fet no és nou a Catalunya. Calella, Lloret o Salou són municipis que ho han patit. Però també són municipis que treballen des de fa anys en la reducció de la molèstia i, fins i tot, en l'eradicació del turisme de borratxera. I en gran part ho han aconseguit treballant en origen, fent veure que aquest públic no interessa als operadors turístics i, ara, als gestors de portals web de vacances. Aquesta és una línia de treball. I, a més, i òbviament, cal mantenir la línia de tolerància zero amb l'incivisme, una línia que les imatges dels darrers dies demostren que s'ha flexibilitzat, si més no, a la Barceloneta. El nombre de turistes no ha de baixar, el que cal és treballar per eliminar-ne les molèsties.