Cop d'estat a la democràcia municipal
La reforma de la llei electoral que promou el Partit Popular perquè en els ajuntaments pugui governar l'alcalde més votat ha estat criticada des de tots els altres partits i des de la mateixa societat civil, en entendre que és un atemptat a la pluralitat i un cop d'estat a la democràcia municipal. El fet que el govern de Mariano Rajoy aprofiti la seva majoria absoluta per aprovar una llei que ni tan sols té el consens del principal partit de l'oposició, trenca les regles del joc democràtic i demostra la profunda crisi de l'actual sistema de partits. Tampoc sembla que en el projecte de llei s'introdueixin històriques reivindicacions democràtiques com la presentació de llistes obertes i que, en cas d'empat tècnic, es pugui fer una segona volta entre els més votats.
Una llei que afecti la governabilitat dels municipis, l'administració més propera al ciutadà, requereix un gran consens. A ningú se li escapa que l'objectiu del PP és conservar determinades alcaldies, en vista de l'aparició de noves formacions que estan trencant el bipartidisme existent durant tres dècades. Aquest fet s'afegeix a la crisi profunda del sistema de partits tradicionals, i la necessitat de regeneració democràtica per afrontar la crisi econòmica i la crisi de valors.
A la majoria de democràcies occidentals s'ha demostrat que els governs de coalició poden ser molt equilibrats i estables i, de fet, sempre seran molt més representatius de les diferents sensibilitats polítiques de la ciutadania. També és cert que la dispersió del vot pot portar a precàries majories que poden haver facilitat el sempre condemnable transfuguisme que, en alguns casos, ha portat a la formació de governs controvertits.