Espanya, contra la seva llengua

L'escriptor Albert Sánchez Piñol ha estat l'última víctima de l'estrany concepte de la diplomàcia que tenen els serveis exteriors de l'Estat espanyol, que aquest cop ha tingut com a exemple la vergonyosa actuació de l'Instituto Cervantes, que va prohibir per motius polítics la presentació a Utrecht de la traducció al neerlandès de la seva celebrada novel·la ‘Victus'. En primer lloc, resulta pintoresc que l'organisme dedicat a promoure arreu del planeta les lletres castellanes actuï d'aquesta manera contra una novel·la que precisament està escrita originàriament en aquesta llengua i que ha estat un dels èxits comercials més importants dels últims anys. No són gaires els llibres recents en llengua castellana que tinguin una demanda tan important de traduccions als principals idiomes internacionals. El cas de Sánchez Piñol posa de manifest que el paroxisme de l'Estat espanyol contra Catalunya ha arribat a l'extrem de disparar-se al peu prohibint la presentació d'un llibre escrit en la llengua de Cervantes perquè l'autor és català.

L'actuació espanyola a Utrecht, que també han patit altres catalans arreu del món, com ahir va revelar Xavier Sala Martín, posa en evidència la naturalesa d'un nacionalisme espanyol que pretén retenir Catalunya però que considera els catalans uns indesitjables si no defensen la seva idea de nació. Amb aquest exemple, la comunitat internacional té una prova més d'allò que la ciutadania de Catalunya ja coneix. I la diplomàcia espanyola s'apunta una nova operació de prepotència barroera destinada a bloquejar tota via d'expressió, de llibertat d'expressió, de Catalunya al món. Aquest és l'Estat on se'ns proposa viure com a alternativa a la independència.