Decidits a decidir, toca fer política

La multitudinària manifestació d'ahir a Barcelona ha tornat a demostrar la ferma voluntat de la població catalana de triar el seu futur sobiranament. La ciutadania està determinada a decidir. És l'hora que la política posi les urnes. El 9-N és el dia escollit.El procés cap a l'estat propi ha estat, d'ençà de la destralada del Tribunal Constitucional, un camí de progrés constant propulsat fonamentalment per tres diades multitudinàries per mitjà de les quals els catalans han anat empenyent els seus representants polítics per la via majoritària en aquests moments a Catalunya. El camí s'ha recorregut pas a pas, de demostració popular en demostració popular, de decisió política en decisió política. Durant més de tres anys ningú no ha fet cap pas enrere. Una capacitat de cohesió i de sincronització entre la política i la voluntat popular que no es pot ni menystenir ni tampoc posar en dubte.

La via cap a la sobirania de Catalunya entra a partir d'avui, però, en una via extremadament complexa tant des del punt de vista legal com des del polític. L'Estat espanyol continua determinat a posar la llei davant de la democràcia, com sempre han fet els que tenen por de la democràcia. El camí que continua després de la V multitudinària no serà senzill, ni planer, ni n'hi haurà prou amb la mobilització popular, tot i que continuarà sent imprescindible per tal que els representants polítics sentin l'escalf del poble al voltant i alhora el seu alè vigilant al darrere.

El clam d'ahir va ser sense cap dubte pel dret a decidir, però cal no ignorar, ni deixar en segon terme, que tant els parlaments com els eslògans cridats pels assistents van manifestar-se per la independència de Catalunya. Actualment no hi ha cap altre projecte polític al país amb una capacitat de mobilització com la de l'independentisme. Per això cal posar les urnes el 9-N. Per poder saber si aquesta atracció, a més de gran, és majoritària.