L'ANC, garantia de neutralitat

El repte intern de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) un cop feta la renovació dels setanta-cinc membres del secretariat, d'on ha de sortir el president de l'entitat, és conservar el paper de rotor polític i motor civil del canvi històric que està portant a terme el país per deixar de ser una regió sotmesa als cada cop més indissimulats impulsos de l'Estat espanyol de destruir Catalunya com a comunitat política, per adoptar l'única configuració institucional que pot garantir la supervivència, la de l'estat sobirà independent. La feina de l'ANC en aquest context no només ha estat impecable sinó imprescindible, amb una capacitat de mobilització, de convocatòria i d'organització que està marcant una fita per als llibres d'història i els estudis sociopolítics més enllà fins i tot de les fronteres catalanes. La proesa d'una entitat privada sense el suport mediàtic de cap gran corporació, pressionada constantment des de la política i fustigada per la indecent caverna madrilenya mereix un respecte infinit i un agraïment etern, però alhora planteja un temor que cal esvair aviat.

És la importància de l'ANC com a peça clau de l'engranatge el que converteix aquest relleu a mitja cursa en una operació d'alt risc, perquè els atacs exteriors espanyols i, dissortadament, les pressions internes del sobiranisme polític són cada vegada més difícils de controlar a mesura que s'acosta l'hora de la veritat. L'ANC encara no ha complert el seu objectiu, que és que Catalunya sigui independent, però només podrà continuar sent una eina útil al servei del procés si manté una l'escrupolosa neutralitat partidista que no sense tensió permanent, no sense remor de fons contínua, ha garantit fins ara.