La darrera i definitiva crisi a CiU

Trenta-set anys després de l'acord entre CDC i UDC, la coalició convergent viu definitivament la seva recta final, després que ahir els tres consellers d'Unió en el govern català anunciessin que deixen el govern. El secretari general d'UDC, Ramon Espadaler, ho va emmarcar en el context d'una decisió de partit i ho va qualificar com “un exercici de coherència”. Vistos els esdeveniments d'aquesta mateixa setmana, no es pot interpretar de cap altra manera. Si Unió (o una part d'Unió, per ser més precisos) no està d'acord amb la línia marcada pel govern i pels seus socis de coalició, el més coherent és marxar.

Unió Democràtica (o una part d'Unió Democràtica) ha deixat clar, definitivament, quina és la seva posició en relació amb el full de ruta del govern: no el comparteix. Presa la decisió més coherent, que ha arribat després d'una consulta interna de pregunta i resposta rocambolesca, ara UDC haurà d'aclarir també quin és el futur de la coalició. És coherent que Unió surti d'un govern perquè s'hi sent incòmode però que, en canvi, continuï coalitzat amb un partit que s'ha declarat partidari de la independència de Catalunya?

A cent dies del 27-S és clar que els esdeveniments es precipiten i que en els pròxims dies s'hauran d'aclarir també altres incògnites que tenen a veure amb la continuïtat o no de la coalició. Farà, el president Mas, una llista sense sigles? S'hi presentarà sota la marca CDC? Integrarà membres d'altres sensibilitats? I què farà Unió? Hi concorrerà per separat? En tot cas, el primer que ha d'afrontar el president, i que no pot esperar, és com resol les baixes dels tres consellers que haurà de fer cessar un cop li facin arribar formalment la dimissió.