En l'actual situació d'escanyament financer que viuen la immensa majoria d'ajuntaments, s'ha generat una paradoxa que per molt legal que sigui no té cap legitimitat des del punt de vista polític. Els ajuntaments han de tornar 1.500 milions d'euros a l'Estat en concepte d'ajustament de comptes per les transferències rebudes durant l'exercici passat. En l'actual sistema de finançament dels ajuntaments, el govern espanyol hi inclou una mena d'avançament. Però aquesta quantitat posteriorment és revisada quan es tanquen els exercicis corresponents, i en funció dels paràmetres actualitzats pot passar que a l'ajuntament li toqui menys del que se li va avançar. Però a ningú se li escapa que en aquests moments aquesta clàusula s'ha convertit en una trampa mortal per al món local. Per això la Federació de Municipis de Catalunya va reclamar divendres la condonació d'aquest deute de 1.500 milions. El president de l'organisme, Manuel Bustos, va defensar molt encertadament en l'assemblea celebrada a Calafell que no n'hi ha prou d'un pagament a terminis d'aquest deute. Perquè aquests diners han estat invertits en serveis als ciutadans, i en aquests moments, en què molts ajuntament ja estan a les portes d'una situació insostenible, haver de tornar aquests diners pot ser un cop de gràcia. L'Estat no pot oblidar dues qüestions: que els ajuntaments es fan càrrec en molts casos de serveis que no tenen atribuïts competencialment i que, com ha defensat el mateix Bustos, els mateixos consistoris són l'única institució que disposa d'un model de finançament predemocràtic. I, per tant, la solució de fons és una revisió del model de finançament que doti els ajuntaments dels recursos necessaris.