Tota la canalla, en algun moment o altre del seu procés d'aprenentatge, ha fet alguna rebequeria. Forma part del seu creixement i és l'expressió més primària del conflicte. Davant la manca d'eines intel·lectuals i de poder, els petits assagen la via del conflicte intransigent per mirar de resoldre les seves frustracions. La manera de gestionar aquests episodis per part dels adults responsables de torn serà una de les principals vies d'aprenentatge i de formació de patrons de conducta que marcaran la manera de fer dels futurs adults i de relacionar-se amb la societat. Jo no sóc pedagog ni psicòleg i, per tant, no tinc cap formació que avali allò que dic, però a la meva experiència em remeto i als patrons que he après de la meva llarga família. Una experiència que em diu que, abans de reaccionar davant d'una rebequeria, cal saber apreciar i valorar-ne les causes primàries: la son, la gana, el cansament, la desatenció per part de l'adult, la percepció d'una agressió. Moltes en poden ser les causes i, per tant, diverses les nostres reaccions. Ara bé, hi ha un comú denominador de tractament per a la immensa majoria de rebequeries: no cedir mai al xantatge. Perquè, en el fons, l'expressió de rebel·lia primària que suposa tota rebequeria no és res més que una forma de xantatge. Això pel que fa a la canalla. Ara bé, aquesta forma d'encarar els conflictes també és present, massa sovint, en la vida adulta, i és aquí on podem prendre mal. La tria de les candidatures dels set tresors de Badalona n'és un exemple penós. L'associació de Veïns de Dalt la Vila s'ha enrebecat perquè la candidatura de Dalt la Vila no recollia exactament el seu text i la seva foto. Davant d'això, l'organització ha respost retirant els textos i fotos de totes les candidatures i remetent-nos al Google. Malament els uns i pitjor els altres. Així no anem enlloc.