Malgrat tenir-ne alguna notícia anterior, vaig descobrir Teresa Forcades fa un xic més d'un any, a partir de la lectura de Monges, un treball de Laia de Ahumada sustentat en la conversa amb vint monges de diferents ordes religiosos que viuen i treballen en diversos àmbits. El capítol dedicat a la benedictina començava amb una afirmació que resumia el seu pensament: «La qualitat de l'amor de Déu és aquesta: vol interlocutors vàlids, no vol esclaus ni gent sotmesa.» A la darrera pregunta, Forcades contesta: «No renunciaria a la llibertat» fins «en la capacitat d'equivocar-me».

Teresa Forcades i Vila nasqué a Barcelona, al barri de Gràcia, l'any 1966, en una família progressista, catalanista i no creient, que l'educà en aquests principis, fins que el divorci dels pares la portà a les monges del Sagrat Cor, i fou allà on, als quinze anys, tingué el primer contacte amb l'Evangeli, que la sotragà i li féu exclamar, com sant Agustí, «¡Oh bellesa, tan nova i tan antiga, tard t'he conegut,...». Estudia medicina a Barcelona i s'especialitza als Estats Units i Alemanya, compaginant els estudis mèdics amb els teològics, i el 1997 entra al monestir de Sant Benet de Montserrat. Actualment es disposa a finir el doctorat de teologia fonamental, a Berlín.

Als darrers mesos, la germana Teresa ha adquirit notorietat a partir de l'explicitació pública del seu pensament, en el camp de la medicina i la teologia. La definició de la teologia de l'alliberament, el debat sobre l'avortament i una reflexió en relació amb la grip nova, l'han convertit en un personatge mediàtic, entrevistat en els mitjans i cercat abastament a la xarxa, on el seu bloc és dels més visitats. És en els seus escrits on es respira la llibertat d'una dona intel·ligent que, per fidelitat a la seva fe, ha de dir què pensa; i, com sempre passa a les veus profètiques, la paraula lliure espanta qui prefereix viure en les veritats absolutes i en la pràctica de renunciar a pensar, abandonant-se en els dictats oficials i en les posicions immobilistes.

Ella, que s'inicià en la teologia amb un llibre de Leonardo Boff, digué que parlar de teologia de l'alliberament és pura redundància, quan tota la teologia, per ser-ho, és d'alliberament. D'altra banda, en una entrevista a TV3, opina sobre l'avortament i la píndola del dia següent, i defensa el dret d'autodeterminació de la mare. «Mentre el fetus no pot sobreviure independentment, correspon a la mare la responsabilitat moral de decidir sobre el seu futur», diu Forcades. Continua: «Considerar que la voluntat de la mare quan decideix avortar el fill que sense ella no pot sobreviure ha de ser respectada i no pot ser penalitzada no significa que a la societat o a l'Església no hi hagi d'haver debat sobre aquest tema», i conclou: «A l'Església ens ha costat molt acceptar que la nostra missió evangelitzadora no es pot dur a terme sense el respecte a la llibertat de consciència. A causa de l'íntima vinculació de la mare al fill mentre aquest no és viable fora d'ella, la decisió d'avortar és indissociable de l'autodeterminació de la mare, de la seva llibertat personal... Cal baixar a la realitat, que és complexa.»

Tot era massa per als qui fan de les seves veritats causa de croada, i els defensors de l'ortodòxia han fet arribar al Vaticà la denúncia a una monja que, segons ells, comet pecat d'escàndol. Des la Congregació per la Vida Religiosa han instat l'abadessa de Sant Benet que obligui a una rectificació la benedictina. Rectificar, què? es pregunten a Montserrat, mentre la germana Teresa demana assessorament a teòlegs i contesta amb un article a Foc Nou, enviat també a Roma. El magisteri de l'Església ha de ser respectat per tots els catòlics, conclou Forcades, però aquest respecte no exclou les manifestacions d'hipòtesis raonades, que poden ajudar a avançar aquest magisteri: «El meu dubte no té res a veure amb el principi de defensa de la vida com a do de Déu. El meu dubte és si pot ser lícit, segons la moral catòlica, violar el dret d'autodeterminació de la mare per salvar la vida del fill. Existeix la col·lisió de dos drets fonamentals: el de l'autodeterminació de la mare i el de la vida del fill.» Un interrogant que no deixa indiferent.

Mentre el tema cueja, Teresa Forcades expressa l'opinió respecte de la grip nova, gens favorable a les companyies farmacèutiques i qüestionant les campanyes de vacunació. Novament, esperona les ires del poder farmacèutic i d'alguns mitjans que en comparteixen interessos. Teresa, però, defensa la llibertat en dissentir, fins a equivocar-se, entre llops que volen silenciar les ovelles. Més, la seva veu esdevé un excel·lent testimoniatge per una Església necessitada de veus profètiques.