Jo no podré votar. Al meu municipi ningú s'ha mobilitzat, per ara, per poder organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya, així que no podré decidir. Com a mínim, no ho podré fer aquest diumenge, al contrari dels ciutadans dels més de 160 pobles on sí que s'han muntat referèndums, començant pel de dissabte 12 al petit –poc més de 20 habitants censats– Sant Jaume de Frontanyà. Arenys de Munt va obrir el 13 de setembre passat una escletxa que s'ha anat eixamplant, esperonada pel que va ser un exemple de civisme i democràcia, tot i els pronòstics apocalíptics d'uns i els nombrosos recels d'altres. Ara, a les localitats que, en tres dies, interrogaran els seus veïns, se'ls afegeixen les que han previst fer-ho el 28 de febrer i, ja a la primavera, el 25 d'abril. Hi ha municipis de tot tipus. Diumenge ho fan Sant Cugat del Vallès i el Papiol, per exemple. Girona ja s'hi ha afegit pel 25-A i Barcelona també s'ho planteja per la primavera.

Que el sentiment independentista ha crescut és una evidència. Ho demostren els successius baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que ja situen els partidaris de l'Estat català en un 21%, i, en major mesura, les enquestes de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que des del 2008 pronostiquen que el «sí» guanyaria en un eventual referèndum general sobre la independència de Catalunya. De l'últim estudi de la UOC, però, destaca l'aclaparador 82,6% de defensors que, en qualsevol cas, els catalans puguin decidir el seu futur a les urnes, elegeixin el que elegeixin. Conclusió: puja el sobiranisme, però, sobretot, hi ha ganes de decidir.

Els desesperants processos de l'Estatut i el finançament han acabat la paciència de molta gent. I alguns dels que confiaven fa tan sols sis anys en allò que Pasqual Maragall anomenava l'Espanya federal veuen que, es bategi com es bategi, es disfressi com es disfressi, quant a autogovern, governi el PP o el PSOE, l'Estat espanyol continua sent el mateix estat centralitzat de sempre. Enmig de tot això, hi haurà l'esperada sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, un pronunciament que, tres anys més tard, tothom s'ha adonat que marcarà un abans i un després en l'encaix de Catalunya a l'Estat. En espera del pronunciament, ara hi ha la possibilitat d'anar a les urnes, de fer sentir la veu, més enllà de les pautades eleccions. És una bona notícia, diguin el que diguin els que estan en contra de les consultes. Elegeixin el que elegeixin, jo aniria a votar. Aprofitin, molts no podrem fer-ho.