A la mitologia grega Àrtemis, anomenada Diana pels romans, era filla de Zeus i germana bessona d'Apol·lo. Àrtemis és la deessa de la caça, i com que era imaginada bonica, casta i solitària, se la va relacionar amb una divinitat relacionada amb la Lluna, per contrast amb Apol·lo, que ho estava amb el Sol. Un dels llocs on se li retia culte era a Efes, a la Jònia, part de l'actual Turquia. El 550 abans de Crist el rei Cres de Lídia va decidir fer una subscripció popular per construir-hi el temple més gran i més bell del món grec. El projecte se li va encarregar a l'arquitecte Quersifró i van tardar cent vint anys a completar-lo. Un cop acabat va merèixer formar part de l'exclusiva llista de les set meravelles del món antic que va descriure Antípater de Sidó. Segons les mides que ens dóna Plini el Vell, el temple d'Àrtemis a Efes feia 115 metres de llarg i 55 metres d'ample, fet tot de marbre, tenia 127 columnes d'estil jònic de vint metres d'alçada. Per fer-nos-en una idea era si fa o no fa el doble d'ample, de llarg i d'alt que el Partenó d'Atenes. Ara bé, el 355 abans de Crist un pastor anomenat Eròstrat va incendiar aquest temple, que va quedar destruït. Una vegada interrogat, aquest pastor va confessar que ho havia fet per adquirir notorietat i sortir de l'anonimat. Fou condemnat a la foguera i es va prohibir sota pena de mort que s'anomenés el seu nom per tal que el seu propòsit fracassés. Tot i això el seu nom ens ha arribat de la ploma de l'historiador Estrabó i potser és tant o més conegut que aquells que van construir i llegar al futur la descripció d'aquest temple.

Eròstrat, si hagués viscut al segle XXI, possiblement s'hauria fet una fotografia amb el mòbil al costat del temple d'Àrtemis en flames i potser fins i tot ho hauria penjat a internet. La tecnologia i la ciència avancen; en canvi la nostra intel·ligència, no pas gaire.