Quan semblava que les tesis del govern acabarien triomfadores i finalment s'aprovaria la variant de la Bisbal d'Empordà, el conseller Nadal ha sorprès tothom en ajornar sine die aquesta polèmica decisió. Va manifestar que l'acord es prendria en la propera legislatura. Vés a saber qui serà viu, després de la que ens espera. Aquest desdoblament anhelat com aigua de maig per una gran àrea del Baix Empordà del qual la Bisbal n'és cap i casal s'ha vist torpedinat constantment per una bona part dels bisbalencs. La majoria no volen ni sentir a parlar d'aquesta nova carretera. Això sí, ho disfressen amb grans arguments ecologistes, quan en realitat són purament mercantils. Pensen que si desvien el trànsit per defora la ciutat la seva clientela potencial cap a les botigues de ceràmica i altres articles es perdrà per sempre més. Segurament no seria així, però n'estan convençuts de l'Aigüeta a la Bordeta. S'han esgrimit mil i una vegades els criteris en què s'estintolen els partidaris de les diferents opcions i per tant és inútil repetir-los. Són coneguts de tothom. De fet això es una batalla d'interessos enfrontats que ha de resoldre, sense recança, el govern. Les decisions que es prenen des d'un executiu mai no tindran el ple suport de la totalitat dels ciutadans, però el punt de mira dels que dirigeixen un país ha d'estar per sobre de les disputes de campanar, ha de donar resposta global a la ciutadania i vertebrar el territori més enllà de les pretensions particulars. Si prendre segons quin acord es fa difícil per evitar el desgast polític, quan s'està curat d'espants, ja no ve d'un pam. Posposar-ho per a temps millors fa tota la impressió d'una retirada, de plegar veles davant l'enemic, que s' ha dit prou a defensar els interessos col·lectius. I això no s'avé amb la manera de ser del conseller Nadal.