Una cosa queda clara: els bons models de conducta civil són importantíssims i, al mateix temps, summament fràgils. Una societat majoritàriament interessada en Belén Esteban i a seguir la dieta informativa de Tele 5 o Antena 3 és una societat moralment pobra, amb un horitzó d'expectatives molt baix i –en la mesura que la democràcia exigeix qualitat informativa i sensibilitat intel·ligent– amb unes bases democràtiques afeblides. Es fa difícil creure que no hi ha una relació directa entre l'atenció que acapara Belén Esteban, una persona que fa ostentació de la incultura, i el fracàs escolar o una manca general d'ambició formativa. Podríem eliminar el missatger però no el missatge, els símptomes però no la necessitat comercial. Com els caps de la temible Hidra, podríem escapçar el nas a Belén Esteban però ràpidament (es digui Farruquito, Yola Berrocal, Cristiano Ronaldo o Tómbola) reapareixerà una altra concreció de freakisme i de visió esquemàtica del món.

Fins ara els detractors d'aquestes inèrcies empobridores s'han concentrat molt a criticar els personatges i els petits elements que componen el vast engranatge d'aquest sistema embastardit. Però en paral·lel han parat poca atenció a la complicitat que mitjans de comunicació seriosos i persones tingudes per sàvies dispensen a tot aquest immens univers de primarietat. Sota el nom de paròdia hi ha molta impostura. A hores d'ara fer paròdia del freakisme és una manera més de reduplicar el freakisme. Reporta guanys comercials, sí. Però amaga una vertadera consideració de fons: cultivar el civisme, la qualitat informativa i la sensibilitat democràtica significa fer un ús intel·ligent del zàping, apostar per productes dignes i no fer publicitat gratuïta de la barbàrie, ni en forma de paròdia.