L'única disculpa que tenen és la ignorància, la incompetència, el desconeixement, la falta de respecte, la incultura, la ineptitud, la mala educació, la ingratitud i l'analfabetisme que traginen. Em refereixo a aquells que defensen que el castellà està perseguit i en perill a Catalunya. Quan l'únic que està en perill és el nostre idioma, si fem cas de les dades sobre el coneixement del català i del castellà que s'han publicat, coincidint que aquests dies s'ha tornat a parlar molt de la nostra llengua i de la seva presència en la societat arran de la llei del cinema que prepara el govern. A les comarques gironines, molts ciutadans han viscut en una mena d'il·lusió pensant que eren els més ben situats quant a ús i coneixement de la nostra llengua. Però les dades ens fan tocar de peus a terra, ja que no solament es tracta d'una percepció totalment errònia, sinó d'un miratge segurament provocat més pel desig que per res més. Perquè la realitat és que un de cada quatre conciutadans nostres no sap ni parlar ni llegir català i un de cada tres no el sap ni escriure. A més, hi ha més de 50.000 estrangers establerts a les nostres comarques que ni l'entenen. I per si encara no n'hi hagués prou, i encara que a més d'un li pugui costar de creure, resulta que els gironins entenem, parlem, llegim i escrivim molt més bé el castellà que el català. Si davant d'aquestes dades encara hi ha algú que pensa i s'atreveix a dir que la situació del nostre idioma està normalitzada, ja no hi entenc res de res. Què dirien avui aquells que senten limitades les seves llibertats lingüístiques davant les estadístiques que constaten el domini del castellà per sobre del català? El més probable és que, com fan sempre, optessin per la demagògia, per la manipulació i per recórrer a les emocions per negar l'evidència. Però nosaltres no ens podem deixar enganyar.