En la capsa dels records dels meus fills quan anaven a escola guardo castanyes de cartó retallat per celebrar Tots Sants, àlbums de Nadal, disfresses de carnaval, sardines de paper de plata penjades d'un cordill d'inici de la quaresma, velles de set potes amb un bacallà sec a la mà, ous de guix pintat per rememorar la Pasqua, i altres coses que ara no recordo però que com vostès comprendran perquè els imagino informats de les tendències pedagògiques servien i encara serveixen per integrar les criatures en la cultura autòctona. També servien per integrar-hi els nous immigrants, que llavors ja eren colla.

El conseller d'Educació Ernest Maragall vol que el curs escolar comenci a principi de setembre i no a meitat de mes com fins ara. Els sindicats de l'ensenyament s'hi han posat en contra perquè es posen sistemàticament en contra de tot el que representi un canvi, però jo hi estic absolutament i molt seriosament a favor per motius d'integració històrica i política dels alumnes. Si el curs comencés a principi de mes, els nens i nenes i els mateixos professors podrien des de llavors mateix preparar i treballar la primera festa que el calendari presenta, que és la de l'Onze de Setembre. Totes les festes patriòtiques –Onze de Setembre, Sant Joan– queden en l'actualitat fora del curs escolar per molt pocs dies. Si el calendari s'eixamplés una mica els nens de Catalunya creixerien en saviesa i bondat com ara i sabent a més a més què va representar el setge de Barcelona i que Sant Joan és la gran festa dels Països Catalans. Ja m'imagino el nét que encara no tinc i el fill d'en Mohamed de Salt cantant Els Segadors com els fills em cantaven el Fum, fum, fum per Nadal, i oferint-nos el monument a Rafael Casanova fet de plastilina. Repeteixo que no parlo en broma (a Catalunya tot el que sigui patriòtic i cantar Els Segadors de seguida fa riure), i els mestres catalans que lamenten que el calendari està massa marcat per les festes d'origen religiós i poc per les de caràcter civil, haurien de rebre-ho amb molta alegria.