Cal fer reflexions sobre els desperfectes i les conseqüències de la recent nevada. La primera reflexió que se m'acut és: com és possible que aquelles torres d'alta tensió quedessin com si fossin de filferro? Quan es calcula una estructura és normatiu augmentar la càrrega i minorar la resistència. Així, si segons l'historial estadístic la càrrega és d'una determinada velocitat de vent i d'una càrrega de neu, es calcula com si fos un tant per cent més gran. A la vegada, si el material té, de catàleg, una resistència determinada, es fan els càlculs com si en tingués un tant per cent menys. Això són coeficients de seguretat per preveure els errors de fabricació o les imprecisions de les estadístiques i és molt correcte. Així ho diuen les normatives de càlcul de tot element sotmès a esforç.

Qui es creu que amb els càlculs ben fets i per les condicions que es varen donar, que no varen ser gens excepcionals, fallaria alguna cosa? Ja es feia un correcte manteniment? Sabem que el ferro perd resistència per efecte de la corrosió, que en rebaixa el gruix, i que els galvanitzats requereixen manteniment.

Es fan revisions periòdiques dels sistemes constructius, basats en cargols? I dels sistemes de subjecció dels cables, per evitar que a causa d'una estrebada arrosseguin la resta de la torre? Caldria que el jutge que investigui el cas demani els documents conforme es varen fer els manteniments corresponents, a més de revisar el plec de definició dels materials quan es varen aixecar les torres, que ja fa molts anys que hi eren i ben segur que havien suportat càrregues més grans. En un article de la revista CyT de la Universitat Nacional del Nord-est de l'Argentina s'analitza un cas de fallada semblant. Pot trobar-se a la xarxa. L'article és de l'investigador José Goretta.

Què ha fallat? Potser els tècnics o potser els polítics quan forcen pressupostos i directrius? Totes les normatives tenen marge d'interpretació i aquí es pot veure la mà del bon tècnic. Sovint els polítics, en aquest país, encara no saben valorar els tècnics en les seves propostes. Ens manca, potser a tots, sentit de col·lectivitat, d'interrelació, de respecte. I cal progressar i això requereix la participació responsable de tots i menys la imposició prenent com a base directrius polítiques que, analitzades amb rigor, tenen poc aguant, com s'ha vist en aquesta fallada, que és una fallada de la manera històrica de fer política d'aquest país, on encara s'anteposen interessos polítics particulars a anàlisis tècniques amb l'objectivitat que pot donar la tècnica.

Ara cal esperar que quan es repeteixi el fenomen, que es repetirà, tot s'hagi revisat, reforçat o renovat i el ciutadà no en pateixi les conseqüències.