Diuen que el president Montilla, dimecres, en el debat que hi va haver al Parlament sobre la nevada i les seves conseqüències, va dir: «El govern ha estat on calia i el seu president, el primer.» Hem escrit això de «diuen que va dir» amb prudència, perquè, tot i que la font és fiable, no vam sentir, personalment, les paraules en boca de Montilla i com que és una frase en què manca l'elegància i sobra l'orgull, no voldríem atribuir al president una sentència tan poc afortunada sense tenir la certesa absoluta que la va formular. Si és que la va dir, aquesta frase ha d'encapçalar, per mèrit propi i per haver-la pronunciada qui presumptament ho va fer, el que s'ha dit i el que s'ha escrit per ara sobre la catàstrofe d'aquests dies i sobre les mesures que ha pres l'administració. En canvi, sí que podem donar fe que Montilla va dir que, si la MAT hagués estat en funcionament, el desastre elèctric hauria estat menor. Quan Montilla deia això, Saura, que és el president d'un partit contrari a la MAT, per bé que forma part del govern que la impulsa, somreia, amb aquell somriure d'esfinx que de vegades fa. Encara somriu, en Saura. No està pas tot perdut. Artur Mas és de la mateixa opinió que Montilla pel que fa al poder salvador de la MAT en aquestes circumstàncies. Mas ho va dir a Lloret, en un viatge molt oportú. Era un poble a les fosques i amb consistori convergent. Els rigodons polítics, doncs, ja veieu que es continuen dansant tant si plou com si neva com si fa sol, a l'entorn d'incendis forestals estiuencs o de nevades hivernals. Tant és. Aquest any hi ha eleccions. No sabem qui les guanyarà ni quines combinatòries postelectorals amaniran ni qui governarà el país d'aquí a un any. Però tenim la convicció que, si el 2012 o el 2013, posem per cas, torna a fer una nevada semblant a la de dilluns, es tornaran a veure escenes i situacions com les que s'han viscut aquests dies. Governi qui governi, amb MAT o sense. Progressem? Qui sap... Al meu poble el 1986 vam estar molts dies sense llum. Ara hi hem estat 27 hores. I sense la MAT! És fruit del progrés, això, o de la casualitat? No ho sé i tant me fa...