Em sembla que és un estat dels Dallonses Units, però també es allò que és capaç de paralitzar un país durant no sé quants dies, tallar les línies elèctriques que paguem entre tots, provocar un col·lapse de pronòstic, i servir de carnassa per a la classe política en precampanya electoral.

Però em sembla que també és un fenomen meteorològic que es repeteix de tant en tant, i l'hivern del 2009-2010 l'hem passat tres vegades. Aquí, a les comarques del sud de Catalunya, encara que sembli mentida, també ha nevat, per bé que ara no ens ha tocat amb la intensitat de les més septentrionals. Però la gelor també la tenim per l'incendi d'Horta i el cinisme dels uns i els altres per la proposta del cementiri nuclear d'Ascó i la seva (no-)acceptació.

És cert, com a societat civil comencem a estar cansats que el país es col·lapsi de seguida, i per postres hi hagi polítics, que em sembla que han estat elegits per nosaltres els ciutadans, que tinguin la santa barra de renyar-nos perquè hem anat a treballar o perquè hem agafat el cotxe (cosa que no exculpa la inconsciència d'uns quants ciutadans, que hi ha de tot). O que la culpa sigui dels meteoròlegs perquè no han dit amb prou força que caurà una nevada de por. Com si ells fossin els responsables d'activar els plans d'emergència. I per postres cauen trenta-moltes torres d'alta tensió d'unes línies que ben segur que hem pagat i amortitzat no sé quantes vegades. Vaja, que estem distrets entre els uns i altres.

Al final diran que és catàstrofe natural, les indemnitzacions no les pagaran les asseguradores, i tal dia farà un any. I quan arribem a les urnes de les properes eleccions, llavors sí que vindrà la fredor polar de trobar un munt de paperetes i no saber quina escollir... o pitjor encara, de no saber si ficar-ne una al sobre o...