Escric aquest article avui (ahir per al lector), diumenge, a primera hora de la tarda, quan fa tot just uns moments que la companyia Fecsa Endesa ha tingut la gentilesa de restablir el subministrament elèctric a casa meva (i a la de 700 usuaris més), 140 hores després de la nevada de fa una setmana.

És en la foscor obligada d'aquest episodi que he vist clar tot allò que la rutina del progrés no permet veure a la gent del nostre país. He vist que el 012 (telèfon d'atenció ciutadana) no respon quan el necessites i una veu pregravada et desvia la consulta cap a internet (just quan vols atenció perquè no tens llum).

He vist com el servei d'atenció al client de Fecsa Endesa et pot contestar que no li consta cap incidència registrada a la teva zona fins i tot després que hagis trucat deu vegades abans per alertar de la incidència. He vist que les torres elèctriques de formigó i forjat es parteixen pel mig i cauen en filera com fitxes de dòmino. He vist com els ciutadans atrapats en un cotxe o en un tren són centre d'interès informatiu al cap de poques hores del drama i, en canvi, els ciutadans atrapats des del primer i mateix moment a casa seva són centre d'interès informatiu al cap d'uns dies. He vist que el protocol d'emergències que la Generalitat ofereix als ajuntaments no serveix per a res i que els alcaldes tenen els mateixos recursos que un ciutadà corrent a l'hora de demanar ajuda per a la població. He vist que el Cecat (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya) serveix per recollir informació de les autoritats locals però no per donar-ne als alcaldes, i que no té cap mena d'autoritat sobre Fecsa Endesa per prioritzar les actuacions. He vist que quan hi ha apagada elèctrica també hi ha apagada de telefonia fixa i mòbil. He vist que les autoritats recomanen seguir les informacions a través dels noticiaris radiats i televisats o a través d'internet als ciutadans afectats pels talls de subministrament elèctric. He vist que quan neva un dia els trens de mitjana distància no funcionen durant dos dies i que les escoles, comerços i hotels poden haver de tancar quatre dies. He vist que el govern de Catalunya no sap quants generadors hi ha al nostre país, ni on són, ni qui els té, ni qui ni quan els ha d'instal·lar. He vist que quan fa sol la neu es fon i les xarxes viàries i ferroviàries tornen a ser transitables, i he vist que quan el subministrament es restableix provisionalment els interruptors tornen a servir per encendre i apagar els llums. He vist, en definitiva, que el comportament impecable dels factors meteorològics ens permet tornar a la normalitat.