Si busquem la felicitat en els grans projectes, podem caure fàcilment en la frustració; si ens conformem amb petits objectius, avançar és més fàcil. Al mal temps, bona cara, per evitar perdre la calma, que ens ha d'ajudar a remuntar. Les dificultats de diferent índole sempre han estat presents: la guerra i la misèria dels anys quaranta, les dificultats dels seixanta, la davallada dels setanta, l'època postolímpica dels noranta... Superar-les és la nostra fita. A través de detalls positius aparentment irrellevants, els éssers humans tenim una gran capacitat d'autoregeneració.

Els polítics no són Déu, però no obstant això poden fer lleis molt influents, i així les institucions podran facilitar les coses. Hi ha, però, una realitat, i és que cadascú s'ha de treure les castanyes del foc. Els sacrificis han d'ésser per a tothom, i els hem de fer proporcionalment en funció del poder adquisitiu. És difícil que la roda torni a girar amb contundència retallant sous mileuristes de les persones que són precisament les que necessiten les vitamines per empènyer el vaixell. En canvi, controlar costos innecessaris, pressupostos inflats i remuneracions dels executius, i perseguir eficaçment la corrupció sí que hi pot ajudar. Durant les conjuntures complicades, hi ha aquell pervers que vol aprofitar per introduir les dinàmiques regressives sense perdre privilegis, i d'altres només intenten sobreviure

Gaudir de les petites coses és terapèutic, ens ajuda a continuar funcionant amb normalitat. El cofoisme necessari, però, no ens ha d'impedir reclamar amb força el que creiem que és just. Exemples: prou costoses aventures militars externes!, prou retallades socials!, jubilació als 67, no!; impostos europeus, sí!; sous europeus, també!

Les petites coses són gaudir de la veu harmònica i ferma de Sílvia Pérez Cruz, o Miguel Poveda; Res, igualment són petites coses observar els colors dels quadres de Gonzalo Tabuenca, David Martínez Bosch... o les obres dels escultors Narcís Costa, Joan Ferrés... En aquest sentit, també és interessant descobrir els missatges de les «nenes entremaliades» dels treballs de les Twins Sisters Jutglar; darrere de cada imatge innocent de les nenes hi ha una veu en off persistent que ens explica una història. Fer un cafè a la vora de l'Onyar a Girona forma part de les coses insignificants, però a vegades es converteix en una pausa necessària. Hom ha de saber parar, per poder tornar a començar enèrgicament.