El franquisme ens va deixar una herència sinistra que no ha estat prou valorada. El regal a què em refereixo és el conjunt de monstres monopolístics que s'han edificat damunt el segrest del consumidor, sotmès a la dictadura inevitable que s'exerceix per mitjà del control ferri del subministrament de serveis de primera necessitat. El telèfon, la llum, els carburants, els transports bàsics, han estat administrats amb mà de ferro per unes estructures heretades del franquisme i més semblants a un exèrcit feixista que a cap altra cosa. Renfe, Telefónica, Endesa, etcètera, són empreses mal vistes a Catalunya, però la necessitat ens ha forçat fins ara a suportar-les. D'altres amb un passat diferent s'aprofiten també del context i, amb l'aigua i el gas, observem iniciatives que s'esforcen a imitar-les. L'estil despòtic d'aquestes empreses de monopoli del consum és sempre el mateix: serveis justets, preus arbitraris (si tenim en compte el poder adquisitiu del rebregat client), atenció mínima i sovint insolent, reflectida per un monolingüisme hispanocastellà repatani i ofensiu... Fins ara, res no els ha aturat. Poden pactar amb un ajuntament la renovació de la xarxa elèctrica a càrrec dels veïns sense assumir la seva responsabilitat de manteniment, poden no pagar una multa imposada per l'administració sense que hi hagi cap repercussió, poden deixar milers de persones no ateses i abandonades en la seva indefensió sense que hi hagi les conseqüències i responsabilitats que s'apliquen als altres mortals. Exèrcits d'advocats i de periodistes servils han tapat fins ara les errades d'aquestes empreses, que han trobat també una certa connivència en el poder polític. Fins i tot hem de suportar, sense assassinar ningú, les explicacions més pintoresques sobre aquella neu enganxosa que fa caure torres elèctriques, i fins i tot veure com volen aprofitar la situació actual per llançar-se com llops voraços damunt el nou negoci que veuen que podrien ser les obres de la MAT... sense pronunciar ni un sol mot sobre la necessitat de renovació de les instal·lacions a càrrec de la companyia.

Si als catalans i les catalanes ens convé arribar aviat a la nostra independència com a poble lliure és per poder liquidar per sempre aquests comportaments antidemocràtics que són una veritable burla per als consumidors. Que ho tinguin clar des d'ara: aquestes actuacions no hi cabran en una nació catalana independent. La llibertat i la democràcia que volem com a nació amb plena llibertat i amb plenitud de drets, vol dir també l'alliberament d'aquestes males companyies, instal·lades en l'abús.