Escric aquest apunt a primera hora de la tarda, quan la llum d'aquest dilluns amb un sol que ja vol ser primaveral peta de ple al finestral del despatx. Fa una setmana, en canvi, a aquesta mateixa hora queia una nevada infernal. Flocs com draps baixaven del cel i ho cobrien tot. Un cel de plom presidia la jornada i la circulació de vehicles i gent feia estona que s'havia aturat. El contrast amb el dia d'ahir és, per tant, notable. Són les coses d'aquest clima mediterrani nostre, a mig camí del nord fred i civilitzat i del sud calorós i esbojarrat. És el que ens passa per viure en un lloc on tan aviat hi domina l'aire calent i humit del sud com hi arriben els vents freds i secs del nord. La proximitat del mar acaba de fer la resta i que de tant en tant la barreja d'humitat, escalfor amb fred, ens faci caure el cel damunt dels nostres caps. Si això passa a la primavera o a la tardor, pluja a dojo. Si passa a l'hivern, com dilluns passat, la nevada està assegurada. Qui en dóna més?