Les cambres de comerç calculen que la gran apagada per la nevada va ocasionar pèrdues de més de 100 milions d'euros a les empreses de les comarques gironines. Segurament es queden curtes, però el balanç no serà correcte si a l'altra banda de la columna de despeses extraordinàries i ingressos perduts no se'n hi posa una altra amb les vendes que algunes empreses no haurien fet en circumstàncies normals. De l'apagada en general i de mi en particular en diran bé:

–La botiga que no donava l'abast de tant vendre botes adequades per circular pel xip-xap dels carrers.

–La ferreteria on per casualitat l'endemà encara quedaven piles per a ràdios, i estufes de butà per escalfar els que prefereixen la calefacció de gas natural a la d'electricitat però que també depenen d'aquesta, perquè sense, la caldera no tira.

–Un xino que ha venut espelmes per omplir fins al sostre la catedral.

–Una altra ferreteria on vaig comprar una marranxa per anar-la a omplir de gasoil amb un cotxe prestat a la primera benzinera oberta que vaig trobar, a cinquanta quilòmetres d'on estava el meu en fase terminal de reserva.

–La carnisseria que em vendrà el mateix que fa una setmana i que no he tastat perquè el congelador put.

–El planxista que em recol·locarà el para-xocs (despesa no imputable a Endesa ni al Meteocat sinó a l'ocurrència de pensar que el plàstic marxa enrere és més fort que un bloc de neu gelada).

–I, si no pugen molt els preus, algun venedor de generadors, perquè en la pròxima nevada no torni a quedat cardat, un cop comprovat que estar encès i proferir la millor selecció d'insults contra l'elèctrica i el tripartit en ple et deixa força a gust, però no et treu el fred dels ossos.