Després de la nevada, tothom celebra l'actitud dels alcaldes, la seva «proximitat» amb els veïns a l'hora de la veritat. Gràcies a la precipitació sòlida que ha provocat talls de llum i moltes molèsties, tots hem conegut l'existència dels alcaldes de Lloret i Tordera, de les alcaldesses de Tossa i de Palamós, etcètera, i la manera com no han dormit ni han viscut per desviure's pels seus veïns. A l'altre cantó de la balança, el president de la Generalitat i els seus consellers. Si els alcaldes han trigat un minut a posar-se al costat dels conciutadans, el president i els consellers han trigat un dia o dos. Diuen: és que, al contrari dels alcaldes, no són tan pròxims, és que són a Barcelona. Perdonin. Si tenim Generalitat, si vam lluitar per tenir-la, és per disposar d'un govern propi i a la vegada pròxim. De la plaça de Sant Jaume, que és el nostre quilòmetre zero, al punt més llunyà de Catalunya hi ha tres hores de carretera. Posem-n'hi tres i mitja. Amb helicòpter, molt menys i amb avió passem de llarg. El president de la Generalitat i els consellers només són uns minuts menys pròxims que un alcalde. Es poden fer pròxims i visibles amb un cop de volant o amb un cop de voluntat.

Per incentivar la proximitat, el govern de la Generalitat crea ara les vegueries. Observem els graus de proximitat que tenim: primer, els alcaldes; després, els consells comarcals; després, les vegueries; després, les diputacions; al final, la Generalitat, i encara pel mig els delegats que els diferents departaments del govern té pel territori i els delegats de la mateixa Generalitat. Un govern que posa tants càrrecs i tants organismes per ser pròxim només aconsegueix fer-se llunyà. Les vegueries són de l'època en què es viatjava amb carro, i en conseqüència sembla que el govern hagi anat amb carro als llocs del conflicte. Els països petits tenen els himnes llargs, ja ho sabem. Però no cal que tinguin camins administratius de la mateixa longitud. Si entre un alcalde i un conseller no hi hagués res ni ningú, el trajecte seria més curt.