Mireu si n'arriba a fer, de mal, aquesta crisi, que ara hi ha gent que ha de viatjar a Andorra a recuperar el raconet que hi tenia endreçat. Havien posat uns calerons a dormir en la discreta i confortable banca andorrana i ara s'han d'enfilar cap a aquells cims, cobrar en metàl·lic el capitalet, entaforar-lo en algun racó del BMW i, apa, cap a Espanya. Quins treballs! Quins perills! La Guàrdia Civil els espera a la Farga de Moles. El cos té molta habilitat i experiència en la inspecció de vehicles d'aquells que fan goig, conduït habitualment per una sola persona d'edat madura. En sap els racons i, a més, tothom sol amagar les coses allà mateix. La Guàrdia Civil coneix els coixos asseguts i aquest any, tan solament en els mesos de gener i febrer, ha descobert una fortuna en bitllets furtius. La suma triplica els que va trobar en tot el 2009. Què passa quan apareix la matuta? Que la Guàrdia Civil pren declaració a l'afectat, s'obre expedient per infracció a la normativa sobre circulació de capitals i els bitllets passen a disposició del Banc d'Espanya, excepte mil euros que es retornen al viatger perquè pugui anar cap a caseta sense haver de pidolar. Abans, els diners s'enfilaven cap a Andorra; ara rodolen cap a la terra baixa. Sentim dir que aquest moviment a la inversa és culpa de la crisi. És una interpretació benintencionada, fins i tot un punt heroica, molt favorable envers aquests esforçats estalviadors transfronterers. En realitat, el que passa és que, a partir del gener del 2011, s'acaba la tradicional moma andorrana. Aleshores entrarà en vigor l'anomenat conveni de transparència, en virtut del qual la inspecció fiscal espanyola podrà demanar a les entitats financeres del Principat informació sobre els comptes que hi tinguin les persones físiques o jurídiques espanyoles. Potser sí que algun d'aquests estalviadors ha llepat per causa de la crisi i necessita menjar-se aquella poma que guardava per a la set. Però la majoria deu ser gent previsora que vol esborrar els rastres del capitalet andorrà com més aviat millor, gent a qui, segurament, la crisi ha fet pessigolles, però no gaire res més.