Després de les nevades els governants catalans crec que han entès que des d'ara i fins a les eleccions de la tardor han de tenir com a prioritat pacificar el territori. Amb ajuts econòmics, compliments de projectes, visites als pobles, etcètera. El català emprenyat o com li vulguin dir ha tornat a agafar ales i té arguments suficients per poder castigar electoralment el govern. No es pot descartar que a l'hora de la veritat pot succeir com a les eleccions generals del 2008, en què el malestar del català emprenyat contra el govern Zapatero no es va veure reflectit enlloc. El resultat de les generals va ser favorable a la gestió socialista i, tal com sovint es recorda des dels partits de l'oposició, els socialistes catalans van aconseguir vint-i-cinc diputats a Madrid. Irònicament cal deduir que, si no hagués estat pel català emprenyat, els socialistes haurien omplert l'hemicicle.

És evident que hi ha senyals de malestar contra el govern i, de passada, contra l'oposició. És a dir, contra tot i tots. No és cap novetat, per tant, que ara mateix n'hi hagi molts, d'emprenyats. L'emprenyat és una espècie, des de sempre, abundant a casa nostra. S'explica que els orígens dels renecs contra la Santa Mare Església vénen de temps remots. Del segle XVII i XVIII, quan els pagesos catalans amb massa feina i poca recompensa, empipats i amb cara de mal humor, aixecaven el cap de terra i s'adreçaven des del camp estant al campanar més pròxim i renegaven contra els déus i els sants que hi havia dins de l'edifici.

En èpoques més modernes i fora de Catalunya va agafar renom un grup a Madrid que es deia Cabreados.com. Es manifestaven cada dissabte a les sis de la tarda a la Puerta del Sol. Ho feien en contra de qualsevol cosa. Recordo que en una ocasió no hi havia arguments puntuals per empipar-se i la manifestació setmanal va anar contra tot, en homenatge als empipats andalusos que tenen una organització que es diu Cabreaos con to...

Ens costa poc empipar-nos. Ens és fàcil aixecar la veu. S'ha vist molt sovint que també som un país amb facilitat per oblidar les desgràcies, les catàstrofes, la mala gestió. Les nevades de març també s'oblidaran. Serà més fàcil si els nostres polítics són capaços de pacificar un territori ple de persones carregades de raó i emprenyades per haver-se vist desemparades i que ara sí volen «fets i no paraules». Com anunciava l'eslògan del president Montilla a les passades eleccions catalanes.