A Mataró finalment hi haurà consulta sobre la independència el 20 de juny. Es tracta d'una convocatòria que té riscos, potser el més important és el perill d'una baixa participació. L'experiència demostra que ha estat més alta als pobles petits i mitjans, i sobretot allà on predomina l'electorat que vota partits d'obediència catalana. A Mataró som més de 115.000 habitants i els vots a CiU, ERC, CUP i altres, en el millor dels casos suposen un 40% dels vots. També compta, i molt, el paper que pugui tenir-hi el consistori. Si és de suport, els vots s'incrementen, però a la capital del Maresme està assegurat l'obstruccionisme dels regidors del PSC-PSOE i del PP, que sumats són majoria. Finalment, es necessitarà un nombre elevat de voluntaris i una direcció executiva que sigui eficaç. Amb tants inconvenients, val la pena entossudir-se en una convocatòria de resultat tan incert? La raó per donar-hi una resposta afirmativa és que comença a ser hora de confirmar allò que tant hem repetit que som un sol poble. El Mataró del segle XXI és el resultat de fortes migracions. La dada més positiva és que hem sabut evitar que es consolidessin comunitats diferenciades. Que tot i ser cert que els ciutadans de Mataró i de moltes ciutats tenim usos lingüístics diferents i una pluralitat de respostes quan se'ns pregunta sobre quines identitats sentim compartides, tots estem d'acord que com a ciutadans tenim el dret que se'ns pregunti lliurement i sense entrebancs sobre quin futur col·lectiu volem tenir com a catalans. Si la gent de Mataró Decideix fa les coses bé, tal i com espero, pot haver-hi un bon resultat, que servirà per confirmar que quan diem que som un sol poble no utilitzem un tòpic buit de contingut. És per això que l'atreviment d'organitzar la consulta per la independència, encara que només sigui per aquesta raó, ja és un primer èxit.