M'ha arribat a l'ànima l'envestida de Duran Lleida contra el govern per la nevada de dilluns, vull dir pels seus efectes. La nevada en si, el que es diu culpa, culpa, del govern, potser no. En Duran és un cristià de bona fe, per això s'ha afanyat a abraçar la noble causa dels portadors de la llum. I és que si no fos per ells, pels homes (de dones no n'hi ha cap) que dirigeixen Endesa, estaríem perduts, a les tenebres, a mercè del diable, que és, sens dubte, el que va rebregar torres elèctriques com si fossin de plastilina. No pot pas ser que per un pam justet de neu es desplomessin. I com que Endesa ha repetit que es desviu per Catalunya, i que inverteix aquí com enlloc, està clar que va ser cosa de Satanàs. Aquest és el motiu del clam per la MAT d'Endesa, Duran Lleida i la premsa lliure. Prec inicialment també compartit pel conseller Castells i el president Montilla, tot i que aquest darrer sembla que finalment ha dubtat. La fe del President no és tan indestructible com la de Duran i Castells, que d'altra banda es llancen floretes i advoquen per entendre's. Tornant a la MAT, de les paraules dels seus partidaris és raonable deduir que la seva construcció no només evitarà que es desplomin torres, també ens farà arribar un raig de llum tan potent que ens il·luminarà el camí.

Perquè valga'm Déu si anem perduts, els catalans. D'entrada, la inversió en les nuclears d'Ascó i Vandellòs va engolir Fecsa, que esfondrada va acabar a mans d'Endesa. Després, quan la companyia espanyola feia aigües, la catalana Gas Natural la va voler pescar, a preu de mercat. L'Esperanza Aguirre i el Manuel Pizarro, però, van deixar-ho ben clar: «Abans alemanya que catalana.» Al final, però, els alemanys no eren el que semblaven, volien comprar duros a quatre pessetes. I Endesa va acabar en mans italianes. Això sí, per la seva devoció i servei a la causa, Pizarro va ser indemnitzat amb més de 10 milions d'euros i va tenir temps per entregar-se a una missió noble i elevada: fer tàndem amb Rajoy a les eleccions espanyoles.

Els catalans som gent temorosa de Déu. Per això necessitem pastors com Duran i per això procurem per Endesa (la portadora de la llum) i fem possible que la companyia elèctrica obtingui beneficis de més de 3.500 milions d'euros. I si bé Endesa genera els seus guanys a Catalunya, els inverteix en altres latituds en una mena de missió evangelitzadora, som així d'esplèndids. Del que no s'obliden mai, però, és de retribuir els nou genets de l'Apocalipsi del seu consell d'administració (entre ells un abnegat patriota català) a raó de 38,4 milions d'euros anuals el 2009 a repartir asimètricament.