La revista nord-americana Forbes, dedicada a l'apologia del capitalisme, publica cada any la llista dels homes i dones més rics del món, acompanyada de les xifres que justifiquen aquesta posició. Per a una revista amb els criteris i la mentalitat de Forbes, aquesta relació és una mena de rànquing d'honor. Figurar a la llista és un elogi i un homenatge. L'ideal que defensa Forbes és compartit per molta gent en aquest planeta: fer-se com més ric millor. Potser caldria afegir: no importa com. En conseqüència, els més rics són els que més han triomfat, els que han assolit el màxim objectiu que tenen a la vida molts ciutadans. Aquest any la llista presenta alguna novetat anecdòtica i diversos detalls interessants. Novetat anecdòtica: Bill Gates, l'home que ens ha fet passar a tots pel tub del Windows i que, entre tots, hem convertit en riquíssim, ha baixat del número 1 al 2. No bufen bons aires per a Microsoft. Ha de respondre a moltes demandes judicials arreu del món. Gates ha anat desvinculant-se de l'empresa que va fundar, però els resultats del gegant encara l'afecten. Durant catorze anys, Gates havia encapçalat el rànquing. Ara l'ha substituït al capdavant el mexicà Carlos Slim, aquell home que té entre els seus assessors principals l'expresident espanyol Felipe González. Un comença renunciant al marxisme, abraça el realisme polític i acaba de conseller privat del màxim capitalista del món. Trajectòria exemplar. Teòricament els negocis de Slim són legals. No ho són pas els del seu compatriota Joaquín Guzmán, El Chapo, gran narcotraficant que figura també a la llista de Forbes. Sense complexos. Això sí que és realisme de debò. El més interessant dels detalls que revela la llista és que la crisi afecta poc aquests multimilionaris. Es considera que al món hi ha 1.011 persones amb una fortuna superior als mil milions de dòlars. Doncs bé, d'aquests només un 12% han vist reduïda la seva fortuna l'últim any a causa de la crisi. Més del 80% l'han augmentada. Algunes persones potser trobaran que tot això fa més aviat fàstic. Tenen tota la raó. Però és enmig d'aquesta confusió i d'aquesta indecència que vivim.