Qui pot negar avui que la imatge d'un polític forma part del missatge? Per sort o per desgràcia, qualsevol que es dedica a aquesta feina s'ha de barallar amb la pròpia imatge. La vertiginosa capacitat del públic per assimilar la caricatura i no escoltar, ens ha condemnat a passar de la imatge dels polítics a la política de la imatge. Gairebé sempre es fan deduccions injustes per culpa de la imatge. Aquí tenim el president Montilla, marcat per un excés d'introspecció i un punt de desorientació en la fesomia que s'agreuja per l'ús d'una llengua que no acaba de dominar del tot. O tenim l'aspecte polit i la pinta de guapo massa convencional que ha de traginar l'Artur Mas. O el conseller Saura, que té en contra la fonètica i la cara d'escolar sorrut que, darrerament, sembla posar-hi... Aquest mes ha mort Michael Foot, un dels polítics més castigats per la seva imatge. El líder laborista va patir, contra Margaret Thatcher, la derrota més contundent de l'esquerra britànica. El senyor Foot no es deixava arreglar el seu aspecte poc convincent per dirigir el país: miop, coix, despentinat i desmanegat. Foot, erudit i lletraferit, va demostrar que ser molt llegit no és cap garantia de ser un gran líder. La manera de vestir no l'ajudava. Es va fer famosa la jaqueta d'un verd ronyós que portava en alguns actes oficials. Ell, pobre, es defensava dient que a la Reina Mare li havia semblat molt apropiada. Pot semblar impúdic, però potser és rellevant explicar que vaig sopar una vegada amb el senyor Foot i una jove acadèmica –amb vestimenta gòtica– que l'acompanyava. A la sortida, tot passejant alegrement pels carrers de Barcelona vaig tenir el dubtós honor d'oferir-me al venerable laborista per cordar-li la bragueta que portava ostensible i generosament oberta. I, amb tot, el pecat de Foot era l'arrelament de les seves conviccions. No estava dotat pel llenguatge dual. Solia dir que «en política no cal descartar la possibilitat de refiar-se de la veritat». Admirable Foot. Els obituaris el retraten com un home tan honest que va passar per la política com un anacronisme.