El mateix dia i a la mateixa hora, o, per ser exactes, en el mateix diari, el filòsof Fernando Savater va publicar dos articles d'opinió. Me l'imagino, a final de mes, fent la factura per les seves col·laboracions: «Ostres, el dimarts 16, en tinc dues.» Me n'alegro. Sempre és bo que la gent cobri per tot el que ha treballat. I a fe que Savater aquest mes s'hi ha fet molt. El primer article és sobre els toros. Ja n'hem parlat moltes vegades i potser no val la pena insistir-hi més. El filòsof fa veure que centra el debat en una qüestió ideològica i, finalment, basa la seva reflexió en l'aspecte moral. Tot i les seves brillants argumentacions, no aconsegueix dissipar el dubte fonamental, la causa primera que fa que la fiesta sigui rebutjable: el fet de pagar per veure com pateix un animal. Deixem-ho aquí. El segon article que cobrarà Savater fa referència a la llengua. El filòsof s'indigna quan una autonomia, «en busca de algo irreductible que vender en el mercado de las identidades», defineix una determinada llengua com a pròpia. Savater considera que aquest sintagma, fet servir pels manipuladors de consciència nacionalistes, «no es la materna o la que la gente prefiere hablar, sino la que ellos consideran apropiada para consolidar la singularidad del miniestado que quieren administrar». L'eminent pensador considera que, en els parlaments autonòmics, els polítics prefereixen «chapurrear malamente a hablar en castellano», com si tot plegat fos una conxorxa d'origen obscur per evitar el que ell qualifica com a parla comuna. Comuna? De qui? No parlàvem de preferències? Sap greu haver de rebatre de nou plantejaments tan poc consistents. Fins i tot jo em veig amb cor de fer-li veure que «llengua pròpia» no es refereix mai a la d'un individu sinó a la que una col·lectivitat ha anat estructurant, modulant, matisant al llarg de segles. La llengua dels que han viscut en un territori i hi han treballat, hi han escrit, hi han estimat, hi han parlat. La llengua que han llegat als seus fills, i als fills dels fills. I als fills dels fills dels fills....